Una nova opressió, aquest cop interclassista, està
esclafant les voluntats de les persones, privant-los de la llibertat d'elecció,
avocant-los vers un pensament i una acció única, homogènia i hegemònica.
Una ideologia, en el sentit més marxista del terme,
que per tant no és percebuda com a tal pels oprimits, que viuen com a
natural el que no ho és, que fins i tot, il·lusos, es creuen amos i senyors
dels seus actes quan demanen una copa.
Com l'esclau que es percep com a lliure al escollir
el color de les seves cadenes, cents, milers d'homes i dones escolliran entre
diferents ginebres i unes quantes tòniques. Tots demanaran Gin-Tònic, deixant
la resta de d'esperits i combinats fora del seu univers de possibilitats. Com
hem arribat fins aquí? Qui ha dictat els nostres destins i ens ha imposat,
inculcat i convençut d'aquesta doctrina?
Bevedors, obriu els ulls, aixequeu el cap i mireu
més enllà de la barra, demaneu altres licors, abans no sigui massa tard i tot el
prestatge estigui monopolitzat per variants lleugerament diferents de
l'aiguardent que els mariners britànics més pobres bevien, quan no tenien accés
a licors més nobles.
